LA
RADIO
ONA RADIOELECTRICA
El conjunt d'ones
electromagnètiques son freqüències compreses entre 3Hz i 3.000 GHz.
Tots els sistemes de
telecomunicació utilitzen senyals elèctrics per al transport de la informació.
El HERZ es la unitat de
mesura de la frequencia de les ones.
TIPUS
D’ONES
AM: amplitud modulada,
principalment es fa servir per la radio parlada mentre que la musica es fa
servi la FM.
FM: frecuencia modulada,
es fa servir per comunicar-se en curta
distancia i amb una modulació constant.
SSB: banda leateral,
prove de la AM, aquesta nomes es fa servir per fer contactes a llarga distancia
i nomes veu, contra mes forta sigui la modulació mes potencia treurà l’equip.
TIPUS
DE FREQÜENCIA PRINCIPALS
HF: la HF
(high frequency), traduit ona curta es la que utilizem principalmet el
radioaficionats per fer contactes a llarga distancia.
VHF: és
la banda radioelectrica compresa entre 30 MHz (longitud d'ona 10m) i
300 MHz (longitud d'ona 1m), els radioaficionats es la que utiliza per parlar
emb els companys de una mateixa poblacio, es a dir a curta distancia, tambe la
utilizaven alguns cossos de emregencia.
UHF: (utra high frequency) funciona igual que la
VHF pero, va compresa entre 300 MHz i 3 GHz (longitud d'ona d‘1m
a 10cm).
RADIO COMERCIAL FM
La banda FM comercial fa servir
les freqüències dels 87,5 MHz als 108 MHz.
La radio comercial
principalment es fa servir per transmetre informació, utilitza una modulació en
FM, el que es transmet per aquesta banda son noticies, musica, entreteniment...
La antena, no es la
torreta de colo blanc i vermell, si no els cables que l’anguanten que
s’anomenen radiants.
HISTORIA DE LA RADIO
Les bases teòriques de
la propagació d'ones electromagnètiques van ser descobertes per primera vegada
per James Clerk Maxwell (1873).
En 1895, a Itàlia, un
jove de tot just 20 anys, Guglielmo Marconi, rebia a través del diari la
notícia dels efectes de les ones electromagnètiques engendrades per un
oscil·lador elèctric inventat per Hertz. El 1896, Marconi va obtenir la primera
patent del món sobre la ràdio, la patent britànica 12039, Millores en la
transmissió d'impulsos i senyals elèctrics i un aparell per a això els equips
que emprava eren: com a emissor un generador d'espurnes de molt alta tensió ,
similar a l'empleat per Hertz, que connectava per un extrem a una gran antena
no sintonitzada i per l'altre a terra, de manera que produïa alguna cosa que es
podria definir com "soroll electromagnètic" en un ampli marge de
freqüències més que ones de ràdio d'una freqüència concreta.
